Els límits de la competitivitat

El passat 11 de gener va passar un incident entre dos companys d’un mateix equip de la primera divisió espanyola. L’equip en qüestió és el Deportivo de La Coruña (fins fa uns anys un dels equips en millor forma del país) i els companys que van ser protagonistes de l’incident varen ser el porter israelià Dudú Aouate i el porter uruguaià Gustavo Munúa. L’incident va ocórrer després de l’acabament de l’entrenament matinal. Finalitzada la sessió, l’uruguayà Munúa va entrar al vestuari i li va propinar un cop de puny al seu company Dudú Aouate. Aquests jugadors ja havien tingut algunes discrepàncies durant els últims dies perquè el porter israelià es va queixar públicament de la seva suplència en els últims partits del seu equip. El seu entrenador va decidir apartar als dos jugadors de l’equip.

Dies després la fiscalia de la ciutat gallega va decidir entrar d’ofici en l’assumpte (encara que no hi havia denuncia prèvia) i va citar als dos jugadors als jutjats per la setmana següent on hi hauria un judici ràpid. Finalment, el jutge de La Coruña va condemnar a sis mesos de presó a Munúa argumentant que va ser una agressió i no una baralla com defensava el porter uruguaià. No obstant, el jugador no haurà de complir condemna ja que no tenia antecedents penals i la pena li serà commutada per una multa de 3.600€.

Reflexió

No és la primera vegada que passa un episodi com aquest en l’esport d’elit. Però no és gaire normal que l’episodi passi entre dos mateixos companys d’equip. S’ha de mirar detalladament la cooperació que hi ha d’haver en un equip per a que aquest funcioni, però també hem de tenir en compte que en un equip hi ha d’haver competitivitat entre els jugadors. I en aquest cas la competitivitat ha jugat una mala passada tant a Aouate com a Munúa. Crec que arribar a les mans en aquest cas desprestigia molt a l’agressor tant personalment com professionalment. I no només això, el pitjor de tot és l’exemple que poden donar als joves.

No hem d’oblidar que els nois i noies que volen progressar en el món de l’esport es fixen en els seus ídols i aquests haurien de mostrar una imatge molt més esportiva pels futurs esportistes. Hem de tenir en compte que aquests joves seran el futur d’aquests esportistes i es preferible que creixin esportivament en un clima de “no-violència”.

Pel que fa a les reaccions sobre l’incident, em sembla molt ben fet el que ha decidit l’entrenador Miguel Ángel Lotina. Deixar apartats de l’equip a tots dos jugadors em sembla una bona solució al problema. I encara seria millor per l’equip buscar la sortida d’un dels dos porters (o dels dos). Penso que amb aquesta decisió el clima a l’equip millorarà notablement. Tanmateix em sembla una gran decisió la de la fiscalia ja que jutjar aquest incident significa buscar un culpable a la situació i un càstig a complir. I d’alguna manera la intervenció de la fiscalia serveix per “netejar” una mica aquesta situació.

D’altra banda, trobo negativament les reaccions dels dos protagonistes perquè encara no han demanat perdó públicament ni tampoc han signat la pau.

Pautes per al debat

A la classe introduiria un debat sobre la competitivitat i les seves possibles conseqüències. Faria una sèrie de preguntes i demanaria que cadascú que volgués participar argumentés amb arguments vàlids la seva posició. Les preguntes són:

Creus que la competitivitat millora l’esperit d’equip?

Quin és el límit de la competitivitat?

Com tractaries una situació semblant a aquesta?

A favor de qui et posicionés i per què?

Veus d’una manera positiva la reacció de l’entrenador Lotina i de la fiscalia de la ciutat?